Necronomicon a la Roca dels Arcs

Quan per la seva banda dreta la Roca dels Arcs canvia d’orientació, quedant encarada a l’est, trobem el que potser són les vies més accessibles de la paret.

Juntament amb la Camel, la Necronomicon és la clàssica del sector. Via de dificultat mitja, vertical i amb bona roca, ens reserva moments de qualitat, com la perfecta placa de la tercera tirada que sembla que hagi estat dissenyada expressament per ser escalada. La via es troba equipada, però anirà bé dur alguna baga savinera i algun friend per completar la protecció del darrer llarg.

Aproximació:

Aparquem un cop passat el pont, amb la paret i la via ben vissibles. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol que puja força costerut directe fins al peu de via. 10 minuts des del vehicle.

L1(V)

La via s’inicia a la dreta d’un petit però característic sostre fàcil d’identificar. Ens enfilem a la placa, ja d’entrada vertical, però sempre amb bones preses, tant de mans com de peus. El pas clau de la tirada el trobarem entre la segona i la tercera expansió, on haurem de superar un petit llavi abans d’arribar a la tercera xapa (si volem podem col·locar un Camalot #1 a una franja horitzontal just abans del pas). Un cop superat seguim recte fins la següent expansió per de seguida decantar-nos cap a l’esquerra i enfilar-nos a un petit relleix. A partir d’aquest punt hem de seguir en  lleugera tendència cap a la dreta per terreny fàcil fins a la reunió, que la muntarem d’un parabolt i una savina molt ferma. 40 metres.

L2(IV+)

Sortim de la reunió cap a l’esquerra resseguint una llastra característica per la seva dreta. Tenim uns metres senzills de placa, que es redreça una mica abans d’arribar a la segona expansió. A partir d’aquest punt fem un parell de passos en diedre i sortim fàcil cap a la segona reunió, que es fa sobre la llastra característica i és força còmoda. 25 metres.

L3(V+)

Iniciem la tirada sortint uns metres en flanqueig fàcil cap a la dreta, fins que podem enfilar la impressionant placa que ens queda davant. Les assegurances no són aprop, però els cantells són increïbles (bústies de mitja mà!!!). Així doncs, el millor és no pensar-s’ho i tirar recte amunt… Les preses de mans i peus van apareixent a mida que anem guanyant metres!! La secció més fina la trobarem al final de la part vertical, on les preses de peus són escadusseres i haurem de tibar de regletes per pujar peus en adherència i tornar a enganxar bones bústies. Un cop superat aquest tram hem de seguir per terreny més fàcil en diagonal a l’esquerra (no anar a la dreta on es veu una expansió). Aquest darrer tram resta sense protegir, però si volem podem col·locar algun friend al gust en alguna de les moltes franges horitzontals que anem trobant . 40 metres.

L4(IV+)

Sortim de la reunió en tendència a la dreta per, un cop xapat un parabolt seguir més o menys recte amunt. Trobarem un petit diedre i de seguida el terreny ens obliga a flanquejar cap a l’esquerra. Pel camí trobarem un pont de roca. Seguim uns pocs metres més cap a l’esquerra i pugem recte cercant el terreny més fàcil, fent alguna giragonsa fins que arribem a una fissura amb un clau. La superem i arribem a la darrera reunió. 40 metres.

Descens:

Seguim una fresa més o menys definida cap a la dreta (nord) que en pocs minuts ens deixa a la carretera.

El que més m’ha agradat:

• Extraordinari tercer llarg, vertical amb mooooolta bústia i mantingut.
• Primera meitat de la primera tirada força elegant.
• Equipada per mantenir la tensió.

El que no m’ha agradat tant:

• Sentir dir massa cops que la via està rentada… Rentat està el primer llarg de la Gomez-Xalmet  per dir alguna cosa!! 😀